Si s'aprova el nou estatut, els catalans, mal que ens pesi, ens convertirem en gent de principis.

En efecte, al llarg de tot el text estatutari, haurem incorporat un seguit de principis que faran empal·lidir totes les nacions del planeta. Alguns principis, per coneguts, no estranyaran a ningú, com ara el de pluralisme, el d'igualtat d'oportunitats o el de lleialtat institucional, però altres, com el de continuïtat o d'actualització referits a les tecnologies de la informació i la comunicació, segur que faran riure amb sornegueria a més de quatre.

En concret, després d'una lectura aprofundida del text, he localitzat 53 principis capaços de portar-nos a tots els catalans al deliri.

Posem alguns exemples? L'article 3.1 estableix simultàniament els principis, aparentment contradictoris i excloents, de bilateralitat i el de multi lateralitat en les relacions entre l'Estat i la Generalitat. I quan el nou estatut tracta del principi d'autonomia, com que els catalans som molt autonomistes, preveu a més del principi d'autonomia a pal sec, el d'autonomia financera, el d'autonomia local i el d'autonomia universitària. No fos cas de quedar curts en matèria d'autonomia. I quan la cosa va de solidaritat, també som solidaris de mena perquè, a més del principi de solidaritat substantiva, sense adjectius, el nou estatut contempla el principi de solidaritat financera, i el de solidaritat intergeneracional. Modalitats totes elles que gaudeixen d'un gran predicament entre els catalans, com tothom sap.

Hi ha altres principis en el nou estatut de significat no tant evident com els d'autonomia i de solidaritat. Alguns fins i tot podrien ser qualificats de principis esotèrics, com ara el de cohesió, el de diferenciació o el de transversalitat, encara que, tal com estan les coses, aconsello als ignorants que s'abstinguin de preguntar pel seu significat, no fos que siguin declarats sospitosos de pertànyer al PP i condemnats a ser tinguts per enemics de Catalunya.

Però, sense cap mena de dubte, els principis amb els que gaudiran tots els ciutadans que no es considerin especialment d'esquerres, són alguns que fan un tuf inconfusible a ecologista d'aquells que no es dutxen per no gastar aigua, com ara el principi de conservació dels recursos naturals, el de desenvolupament sostenible, el de fiscalitat ecològica, el de preservació del medi, el de reciclatge o el de reutilització que faran les delícies dels emprenedors del futur quan vegin dificultades, gravades o impedides les seves iniciatives.

Francament, si no fos perquè, arribat el cas, les conseqüències de l'aplicació d'aquests principis pot tenir efectes devastadors sobre la ciutadania, ara mateix diria que els que es queixin d'aquí a quatre dies ho tindran ben merescut. Per no mirar-s'hi ara que toca.