Fets com els protagonitzats ahir per un grupuscle d'exaltats a les portes de l'auditori Narcís de Carreras de Girona posen en evidència que algunes maneres de fer política perviuen en el temps, de manera tossuda, malgrat totes les expressions retòriques que ells mateixos, i altres que veuen les seves accions amb condescendència, fan contra el totalitarisme.

I és que alguns moviments radicals, tant li fa que siguin de dretes com d'esquerres, independentistes, ecologistes, ocupes, anti-globalització o anti-sistema, no fan sinó reproduir esquemes d'acció política calcats d'altres que els han precedit.

En el fons, el fet que s'auto-qualifiquin amb qualsevol etiqueta, no és més que una cortina de fum per encobrir la seva autèntica ideologia que és aquella que converteix a tots els que no pensen de la mateixa manera que ells, no en els seus adversaris, sinó en els seus enemics.

Igual que van fer abans que ells els nacional-socialistes alemanys, els falangistes espanyols, els feixistes italians, i els escamots vinculats a ERC i a Estat Català organitzats a Catalunya per Josep Dencàs i Puigdollers seguint el seu model, i que ara els Maulets semblen obstinats a revifar.

Una manera tenebrosa i poc edificant de defensar una idea de país, i una forma patètica de defensar el NO al nou estatut contra altres que defensen la mateixa opció encara que sigui des d'una altra òptica.