Aquestes darreres setmanes, sigui perquè hem estat en campanya electoral, sigui per la coincidència amb les festes majors, sigui per la febre d'inauguracions que ens ha embogit a tots, sigui perquè ja s'ensumen les eleccions municipals del proper mes de maig, el cas és que els ciutadans hem tingut l'oportunitat d'escoltar discursos, a quin més pintoresc, sobre les penúries econòmiques de les administracions públiques, i a través d'ells hem pogut percebre, una vegada més, que el nostre és un país curiós i que la nostra democràcia és francament singular entre la resta de democràcies del planeta.

Ho sento molt però les lamentacions dels representants del poder polític quan deploren la migradesa dels recursos econòmics de que disposa la seva administració respectiva em causen estupor, sobre tot tenint en compte que els ciutadans estem suportant a les nostres butxaques una pressió fiscal nominalment insuportable i que mai ens expliquen amb claredat per a què volen més diners, si per gastar-los realment en serveis d'utilitat per a la gent o per dilapidar-los en festivals, celebracions, xerinola i lluïment personal dels que tallen les cintes inaugurals o que ocupen les primeres files dels teatres, auditoris, pavellons i estadis esportius amb càrrec a l'erari públic.

I quan les llàgrimes de cocodril, a parer meu, ratllen el ridícul és en veure en la realitat a què ve tanta comèdia.

Un exemple ens l'acaba de servir en safata l'Ajuntament de Girona al divulgar la nova ordenança de residus municipals (no ordenança municipal de residus com qualsevol podria pensar, perquè ara, segons l'ajuntament, son els residus que son municipals i no l'ordenança), de la qual, entre altres prodigis, en podem extreure que els ciutadans d'aquesta ciutat tenim uns drets i uns deures nous, diferents dels que gaudeixen la resta de mortals, entre els quals el dret a participar en el festival de la recollida i tractament de les deixalles formulant denúncies a tort i a dret, o havent de suportar el deure de denunciar els incompliments dels seus preceptes que cometin altres ciutadans.

Segurament els redactors de la cosa han quedat ben descansats i contents d'haver fet un pas de gegant cap a la salvació del planeta, però tal vegada no s'han adonat que algun d'aquest suposats drets i deures ja han causat estralls en les societats en les que s'han promogut, abans i ara. La delació, la denúncia, la vigilància d'uns ciutadans sobre eles altres, també va ser experimentada en aquest país en èpoques que semblaven feliçment superades, en les que no només van servir per fer depuracions polítiques dels adversaris, sinó que sovint van ser emprades com instrument de revenges personals, cosa que no crec que formi part de la voluntat dels actuals membres del consistori.

Per això espero que els ciutadans de Girona, que sempre han acreditat ser més entenimentats que alguns dels seus governants, no facin cas d'aquesta mena de preceptes i els incompleixin sistemàticament per tal de preservar la convivència i la qualitat de vida ciutadana, i que la corporació, tant aviat com sigui possible, en un gest de prudència política, d'altra banda del tot exigible, es deixi de collonades, revisi el contingut de l'engendre i l'adapti als preceptes de la legislació vigent.