M’hauran de perdonar però dec ser una mica mesell perquè hi ha coses que no les acabo d’entendre. Des de que es va inventar el tripartit faig esforços per esbrinar què poden tenir en comú els partits que el conformen i com s’ho poden fer per trobar coincidències que els permetin asseure’s a la mateixa taula, i no diem ja per tirar endavant algun projecte comú, tenint en compte la contraposició dels seus idearis i la contradicció dels seus objectius. L’única explicació que trobo a la seva existència és el desig de prendre el poder i cap altra, una vegada que el partit que havia estat hegemònic a Catalunya durant més de dues dècades va perdre la possibilitat de formar govern per sí sol o amb la col·laboració de formacions afins. I la veritat és que així sembla ser percebut per la ciutadania a la que no li desperta massa entusiasme la barreja, tal com ha quedat demostrat en les darreres eleccions municipals.

Personalment puc entendre que els electors que es senten afins amb el socialisme, votin socialista, com també entenc que els que es senten encara més d’esquerres, votin iniciativa. Al capdavall tots han mamat del marxisme i, malgrat les seves diferències, poden parlar de coses semblants i tenir algunes coincidències. Però allò que no puc entendre és com l’electorat socialista pot acceptar compartir els seus vots amb esquerra, partit amb el que no tant sols no tenen res en comú, sinó que defensa un ideari polític que està a les seves antípodes.

Que jo sàpiga, el socialisme espanyol, i el català que forma part integrant de la seva federació, mai no ha estat independentista. Tampoc crec que ho hagi estat mai el comunisme, antecedent directe d’Iniciativa, que forma part de les confederacions en les que actualment s’adscriuen els hereus d’algunes branques del marxisme. És més, sigui per ideologia o per tradició, a Espanya el socialisme sempre ha estat força jacobí, per bé que federalista, que és la seva manera d’expressar el model d’estat que defensa.

A més a més, ser d’esquerres mai no havia estat fins ara una cosa tant poc seriosa i d’estar per casa com posar-se una etiqueta, per la qual cosa entenc que hi hagi una bona quantitat de gent estupefacta que no voti o que ho faci en blanc perquè té la sensació de que li estan fent trampa. Si vota a l’esquerra perquè ningú ja no és allò que diu ser i per tal de manar fa aliances que no les entén ningú, i si vota a la dreta, perquè mentre es vagi reproduint el tripartit votar-la no serveix de res llevat que pugui fer majoria absoluta, cosa força difícil si no hi ha un cataclisme.

És a dir que la gent ha acabat descobrint que si vota, el seu vot serveix per donar el poder, però no servei per fer la política que predica el partit al que vota.

I per això no cal donar gaire voltes a la situació que s’ha creat. Els electors, que som anònims però que no som idiotes, sabem perfectament on s’acaba la veritat i on comença la propaganda. I la veritat és que no es pot governar decidint unes coses i les seves contraries, com no es pot defensar un model d’estat i alhora treballar per desmuntar-lo, perquè no es pot repicar i al mateix temps anar a la processò, per bé que alguns insisteixin en fer-nos passar bou per bèstia grossa.