Quan s'està sobre endeutat, atemorit per la por de perdre-ho tot i avergonyit de demanar avançaments de la nòmina o ajornaments als creditors per arribar a final de mes, tant li fa que et prometin 400 euros o un allargament del termini per pagar la hipoteca. Si ja estàs en el forat, t'has convertit en un morós i creus que només et pot salvar que et toqui la rifa, no cal que et donin una mica de xavalla, el que t'han de donar és una sortida, una manera de superar la situació sense perdre la cara.

I ara com ara algunes de les coses que he sentit per afrontar la qüestió m'han fet enrogir de vergonya. Els que les han dit només entenen de repartir el pressupost, però no saben res de la gent que té problemes. Es pensen que posant la mà a la caixa i repartint quatre monedes arreglaran la situació dels que van creure en un miratge i van hipotecar la seva vida per un somni.

Però als que es van deixar enlluernar per la bonança i la felicitat a terminis, ara només els pot salvar un diagnòstic correcte del problema que els ve a sobre i un seguit de mesures urgents, però de profunda calada.

Els que estan enganxats no tenen escapatòria, i els que els tenen agafats i amb el peu al coll convindria que tinguessin la sensació de no tenir la paella pel mànec. Mentre tot ha anat sobre rodes les coses han estat molt dolces, però quan les coses van maldades cal garantir que tothom hi posi l'espatlla, de bon grat o per força, també els que tenen l'aixeta.

Perquè després de no haver fet res quan tocava, malgrat que els indicadors dels últims anys avisaven de l'alt nivell d'endeutament de les famílies i de l'aparició de sistemes de finançament manifestament abusius com a símptomes de que alguna cosa no anava prou a l'hora, resulta absolutament immoral que ara es prometi als bancs i a les caixes que no cal que pateixin perquè el govern donarà un cop de mà amb recursos públics als que no els puguin pagar la hipoteca, i no és això.

Ara el que toca és fer els canvis que cal per establir les condicions per que tots, també els que han de pagar i no poden, puguin salvar la cara i la casa, tenint en compte que la majoria de les coses que s'han de fer només costen una mica de tinta en el butlletí oficial i una bona dosi de vergonya, dignitat i coratge.

I no fer trampes. Els diners dels impostos han de servir per fer front als compromisos de l'Estat pels quals van ser recaptats o, en cas contrari, tornar-los als que els van pagar convençuts que anaven destinats a una altra cosa i no a comprar vots per qui mana.