Fa tot just una setmana que presentava el recull d’alguns dels comentaris sobre la corrupció política a Catalunya que he llegit en aquest espai radiofònic dirigit per l’amic Eduard Cid, i resulta que, a Barcelona, acaba d’esclatar l’escàndol de la detenció del que va ser subdelegat del govern pels suposats delictes comesos en la seva relació amb la màfia rusa i georgiana.

L’afer és més greu del que hom pugui pensar. D’una banda cal tenir en compte que el funcionari en qüestió té un nivell important en l’estructura administrativa de l’Estat. No fa gaire temps tenía el càrrec que s’anomenava Governador Civil de la província, per la qual cosa era un personatge que havia de gaudir de la confiança del Ministre que el va proposar i, en conseqüència, del Consell de Ministres que el va nomenar. Una vegada que va cessar d’aquell lloc, va se nomenat amb la màxima responsabilitat administrativa de la Comisión Nacional del Mercado de Telecomunicaciones, un òrgan regulador d’importància estratègica amb competències sobre totes les comunicacions de l’estat, càrrec que ocupava en en el moment de la seva detenció.

En relació amb els mateixos personatges implicats en l’afer, vinculats a la mateixa organització criminal, no fa gaire temps va sortir la notícia que un conegut Diputat al Parlament i exConseller de la Generalitat també hi va tenir relació professional, com a assessor. Sobre el tema es va còrrer una espessa cortina i no se’n va parlar més, però és probable que a ran dels últims esdeveniments torni a ocupar espai en els mitjans de comunicació, ni que sigui per tirar-se brossa a la cara entre els partits més afectats per ambdós afers.

D’altra banda, cal constatar que, a hores d'ara, la corrupció política i la delinqüència organitzada probablement ja hagin contaminant algunes estructures de l’estat a través de vinculacions poc conegudes.

Precisament aquest dies estic llegint un llibre del periodista napolità Roberto Saviano, en el que es descriu amb força pèls i senyals l’estructura i operativa d’una de les organitzacions mafioses més importants d’Itàlia. He de dir que ignoro fins a quin punt és cert tot allò que explica, però hi ha un aspecte del relat que, personalment, m’ha cridat molt l’atenció i és que als membres d'una de les ramificacions de la Camorra, instal·lada de fa temps en el nostre país, els anomenen amb tota naturalitat “els espanyols”.

I per molt que alguns es posin les mans al cap en sentir-ho, deu ser cert que el nostre és un país d’acollida, no només per als molts immigrants que vénen a buscar un futur per a ells i per als seus fills, sinó també per les organitzacions mafioses àvides de trobar nous mercats per a les seves activitats, tant per a les delictives com per a les legals que els serveixen de cobertura i nosaltres, a base d’amagar el cap sota l’ala i mirar cap a un altre costat, tal vegada no ens volem adonar que aqui hi ha massa gent que treballa per corrompre tot allò que li convé i per podrir tot el que troba, com si tal cosa.

No sé si és que som massa correctes políticament o és que som una mica idiotes, però del que estic segur és que ara i aquí hi ha alguna cosa que no funciona prou bé i que més ens valdria estar en guàrdia abans no s'espatlli més i sigui massa tard per arreglar-ho.