(Aquest mateix article el podeu escoltar fent clic aquí)

Algú sap de què se n'ha fet? Pot ser que a la majoria de la gent li sembli normal que ja no es pugui pensar diferent? És raonable dir que els que no opinen de la mateixa manera que la majoria son enemics de la causa?

Avui, a Catalunya, o tothom s'alinea amb les tesis majoritàries o és titllat de catalanòfob, una bonica paraula que s'empra, sempre despectivament, per denigrar no només als que es manifesten contraris a les idees d'un determinat sector de la societat que propugna un nou sistema de relacions de Catalunya amb Espanya, sinó que també s'aplica a aquells que, des d'una posició conservadora, simplement accepten la situació política que defineix la Constitució, com han vingut fent en els últims vint-i-cinc anys.

Com és possible que passi això? Des de quan defensar l'estabilitat del sistema i rebutjar aventures de resultats incerts ha de convertit a la gent en enemics de ningú o en mentiders compulsius? On s'ha vist?

Francament, el nivell d'irritació dels que voldrien torçar el curs de la història i que, una vegada que s'han vist enfangats en el propòsit, s'adonen de les dificultats que comporta conduir una situació que els supera, està derivant en una agressivitat verbal desmesurada. Per què els que no combreguem amb els seus objectius ens hem de convertir, de cop i com per art de màgia, en l'enemic a abatre? Jo, al menys, no estic disposat a ser titllat d'anticatalanista per una colla d'aventurers que, pel seu mal cap, estan fent més mal a Catalunya i als catalans que no havien causat mai cap dels enemics que suposadament han tingut al llarg de la història.

Per què s'embolicaven si no tenien clar com se'n podien sortir del tràngol? Al capdavall han estat ells els que han pres la iniciativa de posar-ho tot de potes enlaire sense encomanar-se ni a Déu, ni al diable. En un moment d'eufòria es van sentir tant poderosos i segurs d'ells mateixos que es van creure capaços de tot, sense tenir en compte que qualsevol canvi social o polític vol, a més de raons poderoses, temps, molt de temps.

I ara que veuen que la història és tossuda i que tot el seu projecte naufraga han de buscar culpables per justificar la seva ineptitud maldestre. Doncs no. Per molt que diguin el contrari, la culpa no és dels que no combreguen amb les seves dèries i que les critiquen per què estan mal fonamentades i, a manca de cap justificació raonable, no se les creu ningú. No senyor. Els únics culpables son els promotors de l'aventura i els que no la compartim només som culpables de suportar la seva mala bava.