En quin món vivim
11/01/06 13:01
(Aquest mateix article el
podeu escoltar fent clic aquí)
A vegades penso que els catalans viatgem poc, i si ho fem, ho fem poc per Espanya, o quan ho fem no se fins a quin punt ho aprofitem per conèixer el país i la seva gent més enllà dels paisatges o dels monuments.
Dic això perquè sovint sembla que aquí vivim a la inòpia o que ignorem allò que ens envolta. Vaja com si Catalunya fos el país de les meravelles i tot aquell que no visqui com nosaltres o no comparteixi la nostre manera de veure el món no mereix la nostra atenció, ni ser tingut en compte.
Ho dic després d'haver llegit en un diari del proppassat dia 9 (no
dels anys 50 0 60 sinó del 2006), el següent titular:
L'arrelament a la terra motiva que set de cada deu
ciutadans de Jaén es quedin a viure en el lloc on van
néixer. La notícia, lluny de ser pessimista, apareixia
redactada en termes positius i posava de relleu el fet que, a més
de quedar-se en el territori, s'estava detectant un moviment de
"fugida" de la capital cap a altres ciutats de la província com
Úbeda o La Carolina per la bonança econòmica d'aquests municipis
que, entre altres avantatges, tenen una fiscalitat millor que la de
la capital.
Però qualsevol observador menys optimista que el redactor de la notícia podria fer una altra lectura, en el sentit que, encara avui, 3 de cada 10 ciutadans de Jaén pensa en anar a viure fora del lloc on ha nascut. És a dir que a principis del segle XXI, més de cinquanta anys després de la gran migració que es va produir a la postguerra, un 30 per cent de la població de la província de Jaén encara pensa que el seu futur està fora de la seva terra.
Què hem fet malament entre tots perquè això encara passi?
Segur que es poden fer moltes altres interpretacions de la qüestió però, com a mínim, algú hauria de dedicar alguns minuts del seu preciós temps a reflexionar-hi, començant, és lògic, per la mateixa gent de Jaén. Però no estaria de més que alguns catalans també hi "perdessin" alguna estona perquè aquesta qüestió i altres de semblants també ens interessen.
A vegades penso que els catalans viatgem poc, i si ho fem, ho fem poc per Espanya, o quan ho fem no se fins a quin punt ho aprofitem per conèixer el país i la seva gent més enllà dels paisatges o dels monuments.
Dic això perquè sovint sembla que aquí vivim a la inòpia o que ignorem allò que ens envolta. Vaja com si Catalunya fos el país de les meravelles i tot aquell que no visqui com nosaltres o no comparteixi la nostre manera de veure el món no mereix la nostra atenció, ni ser tingut en compte.
Però qualsevol observador menys optimista que el redactor de la notícia podria fer una altra lectura, en el sentit que, encara avui, 3 de cada 10 ciutadans de Jaén pensa en anar a viure fora del lloc on ha nascut. És a dir que a principis del segle XXI, més de cinquanta anys després de la gran migració que es va produir a la postguerra, un 30 per cent de la població de la província de Jaén encara pensa que el seu futur està fora de la seva terra.
Què hem fet malament entre tots perquè això encara passi?
Segur que es poden fer moltes altres interpretacions de la qüestió però, com a mínim, algú hauria de dedicar alguns minuts del seu preciós temps a reflexionar-hi, començant, és lògic, per la mateixa gent de Jaén. Però no estaria de més que alguns catalans també hi "perdessin" alguna estona perquè aquesta qüestió i altres de semblants també ens interessen.