Ser progre en els temps que corren, o fer-se'l, s'ha convertit en una cosa molt complicada. És més, en alguns casos fins i tot deu ser perillós per a la salut.

Els que tenen la possibilitat de manejar un pressupost públic son els únics que ho tenen una mica arreglat: diuen que allò que es gasten té una marcat caràcter social i ja n'hi ha prou. Però els que no tenen la possibilitat de remenar diners del comú ho tenen més complicat.

Uns, per què per sortir de l'anonimat o de l'oposició, es veuen obligats a fer pactes estrambòtics amb gent amb la que no tenen res més en comú que el desfici per dir que son d'esquerres, malgrat que alguns, d'esquerres, no en tenen gaire res segons es desprèn de la seva manera de fer. Altres, per fer veure que són allò que diuen, han de defensar coses que estan en contradicció absoluta amb allò que han de fer, perquè no poden fer altra cosa o perquè no la volen fer, malgrat dir el contrari.

I passa que cada día la contradicció entre allò que prediquen i allò que fan genera situacions pintoresques.

A les nostres comarques, que quan fem veure que som alguna cosa ho som més que ningú, tenim exemples molt divertits de pèrdua de l'orientació i de contacte amb la realitat.

D'una banda, hi ha qui, per convicció o per conveniència, ha esdevingut idòlatra del paisatge tal com el prediquen a la capital, i s'ha posat a donar arguments als partidaris de convertir-nos en un pesebre per incorporar-los en els instruments coercitius del sistema per que no deixem de ser la postal que alguns volen que siguem, i així poder gaudir de la contemplació del panorama quan surten els caps de setmana o per les vacances.

Al mateix temps, altres dels que combreguen amb les mateixes rodes de molí, cabilen per escampar parcs eòlics, teulats solars i "horts fotovoltaics" arreu del país, convertint els arbres en molins de vent, les teules en escalfadors i les cols en plaques solars, provocant reaccions dels seus propis correligionaris que s'escandalitzen amb la sola idea d'imaginar-se la postal convertida en una central energètica, mostrari de totes les modalitats sostenibles i renovables que hom es pugui imaginar.

Haurem d'esperar que algun dia deixin de preocupar-se de les etiquetes i comencin a assumir amb normalitat que el món és com és i que no canvia amb tanta facilitat com voldrien? Fa cent anys encara no s'havia produit la revolució d'octubre i a les seves derivades, les esquerres modernes, encara els faltaven molts anys per nèixer i, malgrat tot, el planeta havia sobreviscut. I ara, encara que s'esforcin en fer-nos creure que tot s'acaba, també sobreviurà, amb ells i les seves teories, i sense.

O és que, des de que manen tant, Darwin ha deixat de tenir raó?