O no és un estatut allò que tenim ara?

Una cosa és que als militant d'ERC no els semblés prou bo i que els que depenien dels seus vots per a formar govern s'apuntessin a la seva reforma, i una cosa molt diferent és que allò que ha estat bo durant 25 anys deixi de ser-ho sobtadament, com per art de màgia, per a tots aquells que s'han fet grans a al seva ombra i que han governat el país com si fos bo per a la majoria.

Altra cosa és que no sigui millorable. No faltaria més. Però qualsevol que hagi llegit l'estatut vigent i el nou té dret a preguntar-se legítimament en què millora el que ara es presenta per uns com una meravella i es qualifica pels altres com una pífia. No serà que tots plegats ens hem begut l'enteniment o és que en realitat no és ni una cosa ni l'altra, ni carn ni peix?

És tant important reformar un text que ha demostrat la seva validesa durant una colla d'anys per introduir quatre modificacions sobre les quals no s'han posat d'acord ni els mateixos que les van proposar?

O és que l'únic mèrit de la reforma és que sigui rebutjada pel PP?

Posats a fer el ridícul tal vegada haurem de pensar que aquesta és l'única raó per votar-lo.

O és que els que ho insinuen pensen realment que els catalans som idiotes?