Amb tot el que està passant comprenc perfectament que hi hagi gent que digui que no hi entén res.

D'una banda veu que el govern dóna la sensació de voler-ho arreglar tot enviant la gent als jutjats perquè els posin a rotlle, tractant-los com a delinqüents per haver pres una copa de més o excedir-se dels límits de velocitat a la carretera.

I per altra banda, veuen com afers, aparentment molt greus, que han afectat a centenars de persones que han resultat estafades, es resolen en una barata entre els acusadors i els acusats que acaben amb unes penes de presó que fan riure i que qualsevol acceptaria a canvi de la morterada de diners que els molt bandarres es van posar a la butxaca indegudament.

Sembla que tot plegat no tingui ni cap ni peus, que hi ha una desproporció massa gran entre una cosa i l'altra.

Uns, per sol fet de mantenir una conducta de risc, encara que no hagin causat cap dany a ningú, han de passar per l'adreçador del Codi Penal, i altres, que han causat autèntics estralls, resulten afavorits quan passen pel mateix raser.

I un es pregunta, legítimament, què passa? Què és allò que no funciona? Som tots iguals davant de la llei o n'hi ha alguns que son més iguals que els altres? Es pot fer cas del que diuen els governants o hem de creure que és pura propaganda? I els jutjats i tribunals, funcionen correctament o afavoreixen sempre als mateixos i perjudiquen als altres?

Son dubtes raonables que té la gent quan veu com funcionen les coses i algú té l'obligació de respondre. Algú hauria de començar a dir la veritat.

Els jutjats, fins allà on sé, es limiten a interpretar i aplicar les lleis, i tenen un marge de maniobra molt estret per decidir. A més a més, el nostre sistema es basa en l'enjudiciament dels afers en dues instàncies o més, de manera que hi ha suficients garanties per assegurar que, si un tribunal s'ha equivocat, es pugui interposar un recurs i corregir l'error.

Però contra les fanfarronades d'alguns polítics o contra la mania de voler-ho resoldre tot amb normes d'urgència, fetes a mida de l'última dèria, que canvien a velocitat de vertigen i es contradiuen unes amb les altres, no hi ha solució possible.

Contra els il·luminats i els seus deliris no hi ha recurs que valgui, perquè les contradiccions les provoquen ells, no els que les han d'interpretar i aplicar.

És molt senzill d'entendre: el Codi Penal no s'ha inventat per evitar que es cometin delictes, sinó per castigar als que els cometen. Per tant, si s'amplia amb la incorporació de nous delictes el que passarà és que hi haurà més gent que serà considerada delinqüent, però no hi haurà menys delictes, sinó més. Vaja que, encara que posin un exemplar del Codi Penal incrustat en cada senyal de limitació de velocitat, la seva presència no pot impedir que algú vagi més de pressa del que indica. En el millor dels casos pot servir per recordar a l'infractor que si el pesquen el sancionaran. I res mes.

Però alguns son mesells i, en lloc de governar amb una mica de seny i sentit comú, es dediquen a provocar la confusió general, atemorint a la bona gent amb càstigs terribles per fer coses insignificants i, d'altra banda, permetent que els grans delinqüents siguin afavorits per les llacunes i les trampes de la llei que no estan disposats a canviar, a saber perquè, tot i que tothom ho sospita.