Entre la necessitat de fer lluir el nou estatut, la campanya electoral, les ganes dels partits d'aparèixer com els que més s'interessen per les coses de Catalunya i dels catalans, que ha començat el procés anual per aprovar els pressupostos de l'estat i la carrera de tots els partits per semblar els dentistes que més queixals arrenquen a Madrid, resulta que el panorama mediàtic català aquests dies es una festa. Qui la diu més grossa? Qui té més capacitat per negociar amb el govern central per treure-li els diners? Qui treu més conills de la xistera?

La gent, però, ja sap que la cosa no passa de ser un espectacle de prestidigitació que es repeteix un any darrera l'altre i que sempre acaba sent un simple joc de números, perquè en els temps que corren ningú ja no fa miracles i perquè si fos veritat el que diuen (o el que han dit en anys passats) aquí faria força temps que lligaríem els gossos amb llonganisses i no ho fem.

Per no desviar-me del tema: si realment s'haguessin invertit els diners que en els darrers 30 anys anaven destinats al desdoblament de la Nacional II segurament aquesta seria la primera carretera del món amb cinc pisos d'alçada i, lluny d'això, en el tram en el que hi han fet més millores no passa de tres carrils a un sol nivell com qualsevol altra carretera.

Què passa doncs. Que ens enreden? Val a dir que segurament no és que ens vulguin enredar sinó que no ens diuen tota la veritat.

Al pressupost ja hi posaran les xifres que diuen. No faltaria més. Però quan arribi l'any vinent resultarà que malgrat totes les bones intencions no se'ls hauran pogut gastar, sigui perquè els projectes no estaran fets, o perquè els procediments que cal seguir no s'hauran acabat, o perquè hauran sorgit problemes de qualsevol mena, inclús pot ser que la gent del territori s'hagi oposat a que es faci allò que han projectat.

Per això costa tant poc fer pressupostos. Només cal que continguin les partides que millor s'adiguin a la propaganda que es vol fer i que quadrin. I l'any que ve torne-m'hi, és a dir, prenem les quantitats que no s'han gastat en els últims 30 anys com a ròssec, cosa que ja representen una xifra prou galdosa, afegim les promeses electorals pendents, les reivindicacions ciutadanes no satisfetes, sumem-les totes i ja tenim un nou pressupost.

Segons sembla, el del 2007 inclourà 3.000 milions d'euro perquè és any electoral, però d'aquesta quantitat segur que n'hi ha una bona part que ja hi és de fa temps, com hi tornarà a ser l'any 2008 i, qui sap, si encara s'arrossegarà l'any 3000.

Llàstima que jo no hi seré per veure-ho i tornar-ho denunciar.