Tal com era d'esperar, finalment la solució ha vingut del cel. Simplement perquè s'ha posat a ploure. Vet aquí què ens ha salvat, o què ens salvarà en els propers dies, atès que encara estem sota l'amenaça dels decrets, les ordenances, els bans i tot el reguitzell de bestieses que han escrit per fer-nos creure que encara hi ha algú que mana en mig de la incompetència del desori i el caos.

Això sí, els gironins aquesta vegada tal vegada haurem après la lliçó definitiva i en el futur pot ser que no ens deixem prendre la llana amb la docilitat amb que tenim per costum deixar-no esquilar. Com a mínim, del sainet de la sequera en podem treure dues conclusions ben evidents.

Escoltant, llegint o veient les notícies sobre els indicadors de la crisi econòmica en la que ens estem submergint sovint em pregunto si hem fet les coses que calia per superar-la. Si la gent perd la feina i no té ingressos, com s’ho farà?

Inclús quan les coses semblava que anaven bé, s’alertava del creixement de l’endeutament familiar com una de les senyals d’alarma de que el creixement que estàvem vivint tenia els peus de fang . Tot sem blava créixer com l’escuma i tot eren facilitats. Fins i tot hi va haver un moment que al nivell que estaven els tipus d’interès, tenint en compte la baixa inflació, el cost d’un préstec era pràcticament nul.

Deu ser veritat que la Generalitat de Catalunya està en fallida. Tots els consellers, el president al davant de tots, posen cara de pomes agres i no parlen d’altra cosa que de finançament, cosa que fa pensar que la qüestió pinta magre.

És a dir que la Generalitat comença a patir del mateix mal que angoixa a molts catalans que no arriben a final de mes i que viuen aclaparats pels deutes. No li surten els números.

Aquests dies, suposo que com a conseqüència de filtracions interessades, s'ha començat a parlar altra vegada de les deliberacions del Tribunal Constitucional a propòsit de la sentència sobre l'Estatut, cosa que, a la vegada, ha servit per què alguns líders polítics tornin a dir la seva sobre la qüestió, de forma preventiva, abans no es conegui el veredicte.

Com no podia ser d'altra manera, els encarregats de fer els comentaris han estat els portaveus dels grups polítics que, en el seu moment, van patrocinar el text que va ser aprovat inicialment pel Parlament de Catalunya i que, posteriorment, van acceptar de "retocar" en el Congrès dels Diputats, i ho han fet en un doble sentit: d'una banda, per defensar el text i, d'altra banda, per donar el seu parer sobre allò que pot passar en el supòsit que resulti retallat, preveient una catàstrofe.